FAQs

Sí i la durada en el càrrec és d’un any fins la celebració de la següent junta ordinària.

No. El propietari que estigui en aquesta situació queda privat del seu dret a vot, tot i que sí té dret a veu. La seva presència i la seva quota no serà computada a l’hora d’assolit les majories que exigeix la llei.

No. La normativa catalana vigent obliga a no tancar-la amb clau per un tema de seguretat contra incendis

S’ha de demanar permís a la comunitat, que per majoria simple ha de dir quin és el lloc més adequat per a la instal·lació. No li poden impedir, només li poden exigir que col·loqui l’aparell al lloc escollir per la comunitat.

Si el títol constitutiu no diu res sobre el règim de contribució i despeses que li correspon, la Llei de Propietat Horitzontal preveu que els locals participin de les despeses de la comunitat d’acord amb el coeficient. Tot i això, la junta pot tractar i aprovar que s’apliquin altres formes de repartiment per algunes despeses concretes.

No, si la finca es manté en bones condicions. Sí, si la finca té alguna deficiència que pogués provocar l’accident. Exemples: esglaó en mal estat, una rajola trencada, zona mal il·luminada. En aquest cas la comunitat i l’assegurança haurien de fer front a les despeses i indemnitzacions.

No, però si és recomanable. Sí, que és obligatori una assegurança d’incendi, per aquelles hipoteques on el titular és el banc. Si la casa la tenim pagada és recomanable tenir una assegurança de responsabilitat civil davant de tercers. D’aquesta manera evitem problemes si provoquem danys a altres pisos.

Són les pertinences que té el propietari o llogater dins de casa. Exemple: electrodomèstics, roba, decoració, objectes personals,... Quant més alt sigui el valor del contingut que posem a l’assegurança, més pagarem. En cas de determinats objectes que tinguin un alt valor econòmic, han de ser declarades de manera expressa.

És tot allò que forma part de la construcció i estructura d’un edifici. També forma part del continent les superfícies que s’hagin construït fora de l’habitatge però que es troben al mateix edifici. Exemple: garatges o trasters. Per tal d’evitar duplicitat de garanties és recomanable revisar la pòlissa amb l’assegurança comunitària.

Per tal que l’assegurança es faci càrrec de la indemnització, s’haurà de posar una denuncia a la policia i demostrar que han forçat el pany d’entrada al pis. Cal tenir present que l’assegurança només cobreix el valor del contingut, que inclou el cost dels objectes que tens a casa en el moment que signes el contracte de la llar. Si no tens factures, un pèrit valora els elements robats segons les característiques de l’habitatge.

És recomanable només dels contingut, és a dir, les teves pertinences. Del continent, és a dir, dels elements que formen part de la construcció i estructura de l’edifici, se n’ha de fer càrrec el propietari del pis.

Actualment les entitats financeres permeten destinar, com a màxim, un 35% dels ingressos mensuals nets. L’import total sol·licitat, per llei, no pot superar el 80% de la taxació de l’habitatge, sense tenir en compte els costos de notaria, registre, ITP, IVA..

Si el sol·licitant de la hipoteca no compleix en la totalitat de les condicions imposades per el banc per donar llum verda a la concessió de la hipoteca. D’aquesta manera, l’entitat bancària es reforça la garantia del retorn del préstec.

Sí. La llei actual limita al 0,5% de l’import pendent (per les hipoteques constituïdes després del 8 de desembre de 2007) la comissió per la cancel·lació anticipada.

Si l’interès que paguem és superior al que ofereix el mercat, es pot demanar una reducció a l’entitat financera. En cas que se’ns denegui, un altre opció seria subrogar la hipoteca a una altre entitat que ens millori les condicions actuals. Un altre opció és allargar la hipoteca uns anys. Amb això aconseguirem una reducció de la quota mensual de la hipoteca.

La empresa facilitará la siguiente documentación:

• Nota simple del registre (permet veure si hi ha càrregues)
• Últim rebut de la hipoteca ( per comprovar si està al corrent de pagament, el saldo i les condicions)
• Rebut de l’IBI
• Informació sobre les despeses comunitàries
• Prova d’aluminosi si l’edifici va ser construït entre els any 1950-1970

• Cancel·lació de la hipoteca (si el comprador no se subroga)
• Impost sobre la plusvàlua (pel càlcul es pren com a base el valor cadastral)
• Cèdula d’habitabilitat (caduca als 15 anys)
• Increment de patrimoni
• Honoraris de l’agència immobiliària

A més de l’import de la vivenda es generen els següents costos addicionals:

• Impostos: En el cas d’un habitatge nou, l’lVA més l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats. En el cas d’un habitatge de segona mà, s’ha de pagar l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats..
• Hipoteca. A banda de l’import sol·licitat a retornar, la hipoteca té altres despeses afegides com són: Comissió bancària, taxació de l’immoble, Impost d’Actes Jurídics Documentats sobre l’import total garantit amb la hipoteca (que és de l’1,5%), honoraris de la Notaria i registre i Gestoria. En cas de fer la subrogació d’una hipoteca, les despeses seran inferiors, ja que no s’haurà de pagar l’impost d’Actes Jurídics Documentats ni les despeses de taxació. Tot i això el banc carregarà una comissió per la subrogació.
• Notari
• Registre de la Propietat
• Canvi/alta del titular dels serveis d’aigua, llum, gas, etc.
• Assegurança

És un acord privat entre un comprador i un venedor per formalitzar un compromís previ d'adquisició d’un bé o immoble. La signatura del contracte comporta el pagament d’una part en concepte de senyal, per part del comprador, per la quantia que acordin les parts. El més habitual, en els habitatges de segona mà, son els contractes d’arres penitencials. En aquest cas,qualsevol de les parts pot desistir del contracte d’arres. En el cas del venedor hauria de tornar el doble del que hagi rebut. En el cas del comprador perdria els diners lliurats en concepte de senyal.

La llei estableix que el període mínim d’arrendament sigui de 3 anys, però podem fer un contracte pels anys que vulguem. En casos que es plantegi fer un contracte a més llarg termini, és important tenir en compte, en el contracte, els futurs increments de la quota mensual.

Sí. Actualment ni tan sols és necessari el permís de la comunitat de veïns. Només hi ha una excepció: que els estatuts de la comunitat prohibís el canvi d’ús. En aquest cas seria necessari la unanimitat de la comunitat de veïns.

No, en el cas d’una vivenda. Sí, en el cas d’una oficina o local comercial.

Sí. Encara que el contracte no ho especifiqui, la llei ens diu que en aquests casos, per defecte, s’aplicarà l’IPC. Amb el propietari es poden arribar a acords diferents sobre aquests tema, però han d’estar especificats al contracte.

No. La llei preveu, en aquests casos, una subrogació per un període de 2 anys, en el cas de persones de més de 25 anys d’edat, perquè l’inquilí tingui temps per trobar un nou habitatge. Cal tenir en compte que la llei dóna tres mesos per acollir-se a la subrogació, si no queda extingit el contracte de lloguer.

Sí, però el propietari hauria de fer-ho constar, de manera específica, en el contracte de lloguer. Si el propietari ho descobreix posteriorment i no consta en el contracte, té dret a cancel·lar-lo de manera immediata.

L’han de pagar els propietaris, tot i que entre les parts poden arribar a una acord privat. Els inquilins només han de pagar les reparacions menors. Per evitar problemes és convenient que en el contracte quedi especificat qui paga què.

Del continent se n’ha de fer càrrec el propietari i del contingut, l’inquilí, tot i que entre les parts poden acordar el contrari, D’aquesta manera, qualsevol desperfecte o robatori queda cobert per les assegurances.

Si. Els contractes de lloguer de pisos que no estiguin subjectes d’IVA, hauran de tributar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) en el moment que es faci el contracte. No entren en aquest àmbit els lloguers de locals comercials o habitatges que es destinaran a posar una oficina, ja que en aquest casos el lloguer sí que inclou l’IVA.

En la majoria de casos, el jutge decideix que preval el dret a la intimitat que el dret a les vistes.

L’Ajuntament tindrà obert un expedient sancionador que li servirà com a prova a l’hora d’anar al jutjat. En aquests casos no serveixen els testimonis, però sí gravacions de so. Si els propietaris dels animals solucionin el problema, la demanda pot seguir endavant, en aquest cas ja com una reclamació per danys i perjudicis.

És necessari fer un peritatge per comprovar que les esquerdes han aparegut com a conseqüències de les obres. El cost d’aquesta prova va a càrrec del que planteja la reclamació. Si queda demostrada i el pèrit li dóna la raó, s’ha d’interposar una demanda al promotor i al constructor.

Sí. Llevat que sigui per força major, és a dir, causes que no depenen del promotor, haurà d’abonar no només l’import del lloguer que necessitin sinó també les despeses originades d’haver de guardar els mobles en un altre lloc i les despeses de transport.

Els canvis no es poden fer sense el consentiment del comprador. És habitual que en el transcurs de l’obra sorgeixin algunes modificacions. Si els canvis no afecten la descripció ni la quota dels departaments venut, no es pot presentar reclamació. És habitual que les promotores facin constar, en els documents, una clàusula on se l’autoritza a fer modificacions en l’escriptura d’obra nova i modificar els estatuts de la comunitat, si ja estan redactats.

El més aconsellable, en aquest casos, és dividir el valor de la finca per les anualitats que es considera que viurà la persona propietària que viu a l’immoble que vol cedir. El nombre d’anys anirà en funció de la salut de la persona.

Als anys 60 era habitual construir cases amb els estalvis. Per tant, no es necessitava fer escriptura i, per tant, la inscripció al registre no era necessària. La documentació necessària per atorgar l’escriptura i la inscripció en el Registre de la Propietat és la següent:

• Certificat del cadastre
• Certificat de l’Ajuntament
• Certificat d’un arquitecte